Tan sols
la paraula nua
Tan sols la paraula
nua
la teva, mai la d’un
altre,
la que reflecteix una
vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.
S’esvaneixen els
dubtes
la foscor claror es
torna
i els sols variants i
múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen
força.
Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el
contingut
de cada paraula clara.
Com ho és la poesia
Montserrat Abelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada